Origen del mot alfabet – Pau Elias


Enraonar del silenci suposa també, és clar, endinsar-nos irremeiablement en l’àmbit de la comunicació i de l’ésser humà. Molts han estat els autors que l’han contemplat i tipificat d’acord amb diferents perspectives, des de l’ètica i la filosòfica fins a la psicolingüística. Tanmateix, més enllà de la disparitat de criteris, la majoria coincideix en una valoració positiva del silenci. Contràriament al que hom podria esperar, aquest és percebut més com una presència i no com una absència, perquè l’espai temporal ocupat pel silenci constitueix una presència activa dins de la comunicació. I una altra qüestió en la qual tots els investigadors estan d’acord és que el silenci requereix un context cultural on poder funcionar i significar, i que s’ha de valorar en relació a la paraula, al soroll i, fins i tot, al moviment. Perquè el contrari del silenci és el soroll, no la paraula.


Comentaris