
SILENCIS FILOSÒFICS
Reproducció de l’entrevista d’Eva Piquer al filòsof John Berger (Barcelona, novembre 1995) a la revista Catorze:
http://www.catorze.cat/noticia/4981/john/berger/literatura/serventa/vida
on diu, entre d’altres coses:
– Vostè té un domini extraordinari del silenci, quan escriu i quan parla.
El silenci té a veure amb el que no es diu. El secret de l’art d’explicar històries consisteix a establir una complicitat amb el receptor, i aquesta complicitat s’edifica sobre tot allò que no es diu. A mesura què la història avança, la complicitat augmenta.
– És tan important allò diu com allò que deixa de dir.
Per descomptat. Les coses més importants de la vida són indescriptibles. En un text, l’escriptor ha de saber deixar prou espai per a allò que no pot ser descrit amb paraules.
► Un post interessant

Vana és la filosofia que no porta al silenci
La filosofia, com tota classe d’amor, et trasllada, et mou, et porta… La filosofia és l’amor a la saviesa i aquest amor es concreta en una recerca, un descobriment. El procés és prou conegut i el guió està ja molt estudiat. Coincideixen totes les tradicions de filosofia perenne i tots els sistemes de saviesa profunda.
Es tracta d’una ascensió. Cal evolucionar estadi a estadi fins a assolir la veritat. Malgrat hi ha moltes tècniques, estratègies o mètodes per a evolucionar tots porten al mateix resultat: superar l’etapa actual per a immergir-nos en la següent.
Només pot ser filòsof qui estima el coneixement i està disposat a renunciar als seus coneixements. Com en la paràbola evangèlica, cal vendre la col·lecció de les petites perles per a adquirir la més gran i de màxim valor. […]
Llegiu el post complet a
http://josepmariacarbo.blogspot.com.es/2015/04/vana-es-la-filosofia-que-no-porta-al.html
► Les frases interessants

Marina Garcés. “Les fronteres de la filosofia”. Ara.cat, 20.03.2016
La filosofia és la confiança que el pensament pot transformar la vida i fer-la millor. És a dir, que podem viure pensant i pensar com volem viure, en un trànsit sense garanties entre el silenci i l’acció. La filosofia no pretén esgotar el silenci ni ser pura acció. Sap que els contorns del que podem dir i pensar són limitats i parcials, que estem, per tant, envoltats de silenci. Però sap també que sense endinsar-nos més enllà dels límits del que encara no sabem com dir, l’acció és mera repetició i acceptació del que hi ha. ◄
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada